Laboral

"Baixa al carrer i participa" deien els de Obrint Pas fa res a les meves orelles o al meu cap.
I jo veig que alguna cosa no va bé quan la meva resposta és un "no, que fa fred".


I en dir això penso que, en realitat, ara és quan més participativa estic en coses del poble.

M'agrada el meu treball? Últimament no tinc ganes de res, però em sento súper útil quan estic a la feina. Això si, és sortir i voler anar-me'n al llit a dormir la mona (i això és quan tinc ganes de fer quelcom).


Les úniques activitats que estic fent podríem dir que són "compromisos" de treball, encara que jo no els veig com a tals.
Van molt bé quan algú et vol reprotxar el fet de que passis d'algunes coses i d'aquestes no. "Es que aquí he d'anar per compromís", és la excusa perfecte.
Però en realitat em ve de gust.


Suposo que em mola anar a presentacions, xerrades,... i a totes aquestes coses que sempre m'havien cridat l'atenció però a les que mai anava perquè "no sé què pinto jo allà"... doncs ara pinto alguna cosa. Encara que sigui poc.


D'altra banda no sé que em passa. Estic molt espessa. No tinc ganes de res.
Sembla que em costi la vida anar a fer un cafè amb les amigues, veure a la família, i un llarg etcètera.


És estrany, no m'agrada treballar. Però he de reconèixer que ara mateix a la feina és on millor em sento.